Una perniciosa plaga agrícola deu part del seu èxit a un gen arrabassat del seu amfitrió vegetal fa milions d’anys. La troballa, publicada avui a Cell1, és el primer exemple conegut de transferència de gens naturals d’una planta a un insecte. També explica una de les raons per les quals la mosca blanca Bemisia tabaci és tan hàbil a menjar els cultius: el gen que va arrasar de les plantes li permet neutralitzar una toxina que algunes plantes produeixen per defensar-se dels insectes.
Els primers treballs suggereixen que la inhibició d’aquest gen pot fer que les mosques blanques siguin vulnerables a la toxina, proporcionant una via potencial per combatre la plaga. "Això posa al descobert un mecanisme mitjançant el qual podem inclinar la balança cap a favor de la planta", diu Andrew Gloss, que estudia les interaccions planta-plaga a la Universitat de Chicago a Illinois. "És un exemple notable de com estudiar l'evolució pot informar sobre nous enfocaments per a aplicacions com la protecció de cultius".
La diminuta mosca blanca, que està més relacionada amb els pugons que amb les mosques, provoca estralls agrícoles a tot el món. Bemisia tabaci es troba entre les plagues vegetals més destructives: les mosques blanques suposen saba ensucrada de centenars de tipus de plantes, excretant alhora una substància dolça i enganxosa anomenada melat que serveix de brou de floridura. Les mosques blanques també són vectors de més de 100 virus vegetals patògens.
Gens robats
Que algunes espècies de mosca blanca puguin deure part de la seva capacitat depredadora a gens d'altres organismes no és del tot sorprenent, perquè el robatori genètic és freqüent en la cursa d'armaments entre les plantes i les seves plagues. Al llarg de milions d’anys, les plantes i els insectes han manllevat en gran mesura els genomes microbians, de vegades utilitzant els seus gens recentment adquirits per desenvolupar estratègies defensives o ofensives.
Alguns insectes, com el perforador de baies de cafè (Hypothenemus hampei), han saquejat gens microbians per extreure més nutrició de les parets de les cèl·lules vegetals difícils de digerir2, i un parent salvatge del blat ha arrabassat un gen de fongs per combatre una malaltia fúngica anomenada tizón del cap3. Però abans no es sabia que les plantes i els insectes es robaven els uns dels altres.
Llegiu l'article complet a www.nature.com.