Santiago Moreno, professor titular del Departament de Biotecnologia i Biologia Vegetal, ha assumit recentment la tasca de dirigir el Banc de Germoplasma Vegetal (UPM-PGB). Esmenta dues funcions essencials en aquesta instal·lació, ubicada a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica, Alimentària i de Biosistemes (ETSIAAB).
En primer lloc, preservar la biodiversitat com a "base per a un bon estat dels ecosistemes". En segon lloc, promoure avenços científics "per a una millor comprensió dels recursos genètics de les plantes i un desenvolupament més sostenible de l'alimentació i l'agricultura". A més, el professor Moreno recorda la connexió d’aquestes tasques amb dos dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) promoguts per les Nacions Unides: protegir, restaurar i promoure els ecosistemes terrestres i acabar amb la fam.
Santiago Moreno, professor titular del Departament de Biotecnologia Vegetal-Biologia
La importància de la UPM-PGB comença per la seva naturalesa històrica. Va ser el primer món especialitzat en llavors silvestres.
De fet, va néixer el 1966, amb plantes silvestres de la família Cruciferae que el professor César Gómez Campo va utilitzar com a base per al seu treball de recerca. La seva creació es produeix en els anys d'excel·lents desenvolupaments de reproducció de plantes, en el que es va anomenar la revolució verda. En aquell moment, ja hi havia interès per conservar llavors d’espècies cultivades; de fet, s’havien creat diversos bancs amb aquesta finalitat al món. Quan el professor Gómez Campo va crear el primer banc mundial de llavors per a espècies silvestres, no només reconeixia el valor intrínsec de les llavors d’espècies silvestres, sinó també la seva aplicació potencial per a la cria de cultius.
Quines són les col·leccions més rellevants? Quantes espècies conserva el banc?
Les crucíferes salvatges són, sens dubte, la col·lecció més reconeguda internacionalment. No només pertanyen a aquesta família les cols, els raves, els naps i la mostassa, sinó també un nombre infinit d’espècies salvatges, inclosa la Diplotaxis (coet de paret) que retrata els nostres camps i ciutats de color groc a principis de primavera. La UPM-PGB reuneix una de les col·leccions més extenses de crucíferes silvestres del món amb gairebé 500 espècies i més de 1,500 accessions. A causa del seu parentiu amb les espècies cultivades esmentades anteriorment, moltes d’aquestes espècies tenen un valor afegit particular.
També hi ha una coneguda segona col·lecció d’espècies endèmiques de la península Ibèrica, les Balears i la regió macaronèsica, que inclou l’arxipèlag canari. El projecte Artemis va permetre la implementació d’aquesta col·lecció uns anys més tard, el 1973. El seu propòsit era recollir i conservar les llavors de les nostres espècies endèmiques a llarg termini. Avui dia es conserven al banc unes 300 espècies endèmiques.
Les incorporacions segueixen en curs o és un inventari tancat?
Tot i que les retallades pressupostàries i de personal afecten les incorporacions, aquestes continuen per dos motius clau. En primer lloc, encara hi ha un munt de material emocionant que no és present a la UPM-PGB. Per exemple, la representació d’espècies de la família Cruciferae és impressionant, però la representació de les diferents poblacions que emmarquen cada espècie no és tan bona. Aquesta qüestió esdevé vital ja que els reproductors [enfocats a obtenir varietats amb característiques superiors a les que ja existeixen] de vegades poden trobar gens d’interès en la variabilitat intraespecífica del material salvatge.
En segon lloc, el banc, com a membre de la Xarxa de Recol·lecció del Programa Nacional de Recursos Fitogenètics, col·labora respectant els compromisos internacionals que el nostre país ha assumit en termes de conservació de recursos fitogenètics i gestió global per a l’alimentació i l’agricultura.
Llegiu l'article complet a www.upm.es