#AgriculturaVertical #AgriculturaSostenible #Grandes d'hortalisses d'alta tecnologia #InnovacióAgrària #Impacte ambiental #Preparació al mercat #DemandaGlobalFood #Conreu lliure de plaguicides #VitibilitatEconòmica #ContingutNutricional
Els mètodes tradicionals d'agricultura plantegen nombrosos reptes, des de sòls esgotats i àcids fins a l'ús excessiu de pesticides. Com a resposta, les granges verticals han sorgit com una solució potencial. Aquests hivernacles colossals conreen enciam a múltiples nivells apilats, presentant un enfocament futurista de l'agricultura. El documental, "Brauchen wir Vertical Farming?" (Necessitem l'agricultura vertical?), qüestiona les implicacions per a la salut i la preparació del mercat per a aquestes fàbriques de verdures d'alta tecnologia.
A mesura que els nostres sòls es desgasten, les fonts d'aigua subterrània s'esgoten i la contaminació ambiental per nitrats i pesticides augmenta, les pràctiques agrícoles convencionals assoleixen els seus límits. A més d'un augment previst del 25% de la població mundial per al 2050, la demanda d'aliments saludables està augmentant. L'agricultura vertical ha estat anunciada com la resposta, però la pregunta segueix sent: el mercat està preparat per a aquestes fàbriques de verdures d'alta tecnologia?
Les granges verticals tenen diversos avantatges, que requereixen un 95% menys d'aigua en els seus sistemes interiors, utilitzen un cultiu sense pesticides i aconsegueixen un augment de 300 vegades en el rendiment vegetal per metre quadrat. Malgrat aquests beneficis, les granges d'alta tecnologia es troben amb reptes per establir-se al mercat.
Fa vuit anys, la idea semblava poc plausible; fa cinc anys, va aparèixer com un somni. Avui, Tisha Livingston, la fundadora de 80 Acres Farms, la granja vertical més gran dels EUA, dóna fe del seu èxit i rendibilitat. Tanmateix, la realitat per als germans Meier, agricultors d'hortalisses a Suïssa, és diferent. Aspiren a construir una granja vertical, però s'enfronten a inversions i costos energètics insuperables, cosa que fa que els seus productes no siguin competitius al mercat suís.
L'agricultor orgànic austríac Alfred Grand critica el cultiu d'hortalisses sense sòl, al·legant que les verdures produïdes en fàbrica no tenen elements essencials que potenciïn el nostre sistema immunitari, considerant que les verdures de cultiu vertical són massa estèrils.
Yasai, la granja vertical més gran de Suïssa, pretén ser un pioner energètic entre els seus homòlegs. La granja preveu l'agricultura vertical com una solució respectuosa amb el medi ambient només quan totes les fàbriques del món funcionen amb energies renovables. L'agricultura vertical és prometedora per abordar problemes crítics en l'agricultura, però la seva adopció generalitzada s'enfronta a obstacles. Des de la viabilitat econòmica fins a les preocupacions sobre el contingut nutricional, el viatge cap a fer de les fàbriques de verdures d'alta tecnologia un element bàsic del nostre sistema de producció d'aliments és complex. A mesura que la indústria evoluciona, equilibrar la innovació tecnològica amb la sostenibilitat ambiental esdevé primordial.
Etiquetes: Agricultura vertical, Agricultura sostenible, Granges vegetals d'alta tecnologia, Innovació agrícola, Impacte ambiental, Preparació del mercat, Demanda global d'aliments, Conreu sense pesticides, Viabilitat econòmica, Contingut nutricional.