#SistemaAlimentariGlobal #CrisiFertilizants #Sostenibilitat #Equitat #TecnologiesAgroecològiques #SeguretatAlimentària #Petits agricultors #Impacte ambiental #CanviClimàtic #Transformar l'agricultura
El sistema alimentari mundial està plagat de pràctiques insostenibles, desigualtats i danys ecològics. L'augment dels preus dels fertilitzants químics agreuja aquests reptes, afectant els agricultors a petita escala i amenaçant la seguretat alimentària. Aquest article explora les conseqüències de la crisi dels fertilitzants, destaca la necessitat de tecnologies agroecològiques alternatives i posa l'accent en la importància de transformar el sistema alimentari mundial per a un futur sostenible i equitatiu.
El sistema alimentari global necessita una transformació urgent. Les corporacions multinacionals dominen el sistema, promovent patrons de producció i consum insostenibles alhora que generen residus significatius en cada etapa. A més, aquest sistema trencat contribueix a les emissions massives de gasos d'efecte hivernacle i priva els petits agricultors de mitjans de vida segurs. La conseqüència més devastadora és la persistència de la fam extrema a tot el món.
Un dels grans reptes del sistema alimentari és l'escassetat mundial de fertilitzants. En els darrers anys, els preus dels fertilitzants s'han disparat a causa de diversos factors, com l'augment del cost del gas natural i els conflictes geopolítics. No obstant això, s'ha fet evident que les empreses han aprofitat la crisi per explotar majors marges de benefici. Els beneficis de les empreses de fertilitzants més grans del món s'han duplicat i fins i tot triplicat en només un parell d'anys, mentre els petits agricultors lluiten per pagar els fertilitzants.
Els alts preus dels fertilitzants han provocat una disminució de l'ús entre els petits agricultors, afectant negativament els rendiments dels cultius i la seguretat alimentària nacional. Aquesta situació ha provocat advertències de les Nacions Unides, afirmant que la crisi de l'accessibilitat podria convertir-se aviat en una crisi de disponibilitat, interrompent les cadenes mundials de subministrament d'aliments.
Per mitigar la crisi dels fertilitzants, alguns governs han augmentat les subvencions als agricultors, mentre que altres han implementat mesures per fomentar la producció nacional de fertilitzants. Tanmateix, l'ús de fertilitzants químics comporta els seus propis problemes ecològics, incloses les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la degradació del sòl, l'esgotament de la capa d'ozó, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació de l'aire. S'haurien d'evitar les respostes de genolls que prioritzen l'assequibilitat a curt termini sobre la sostenibilitat a llarg termini.
En canvi, els governs haurien de considerar subvencionar tecnologies agroecològiques alternatives que promoguin pràctiques agrícoles sostenibles. Aquestes alternatives inclouen la rotació de cultius, fertilitzants naturals i pesticides, que poden reduir la dependència dels fertilitzants químics alhora que mantenen uns rendiments elevats. Aquestes tecnologies ja existeixen i ofereixen possibles solucions a la crisi actual.
Tot i que la transició als enfocaments agroecològics s'ha de fer amb cura, l'evidència suggereix que poden augmentar significativament la productivitat i la qualitat del sòl. La inversió privada i l'ajuda estrangera s'han de redirigir cap a donar suport a l'agricultura agroecològica, en lloc de promoure més els fertilitzants químics. Malauradament, organitzacions com l'Aliança per a una revolució verda a l'Àfrica (AGRA) continuen defensant l'augment de l'ús de fertilitzants químics, malgrat els estudis independents que qüestionen la seva eficàcia i l'impacte negatiu sobre els petits agricultors.
La transformació del sistema alimentari mundial, en particular els mercats d'inputs agrícoles i cultius, és crucial per abordar els reptes ambientals als quals ens enfrontem i mitigar els impactes del canvi climàtic. Mitjançant la reducció de la nostra dependència dels fertilitzants químics i la promoció de pràctiques sostenibles, la crisi alimentària actual es pot convertir en una oportunitat per a un canvi positiu. Aquest canvi contribuirà a un futur més sostenible i equitatiu, beneficiant tant els agricultors a petita escala com el planeta.